L'abús d'agents anabòlics i hormones peptídiques va sorgir al costat del desenvolupament dels esports de competició moderns i s'ha tornat cada cop més greu; a més, impulsat per l'augment dels nivells de vida, el desig de culturisme i la popularitat de les activitats de fitness, aquest problema s'ha estès als àmbits dels esports escolars i recreatius. D'una banda, l'abús d'aquestes substàncies s'ha generalitzat cada cop més; de l'altra, l'edat dels maltractadors té una tendència a la baixa, i suposa una greu amenaça per a la salut física i mental de la ciutadania, especialment dels adolescents.
L'eritropoietina (EPO) i els seus anàlegs, així com l'hormona del creixement humà (hGH) i els seus anàlegs, es caracteritzen per la seva gran semblança amb les hormones endògenes (les produïdes de manera natural pel cos humà) i per la seva curta vida mitja-metabòlica. A causa de l'absència-a llarg termini de mètodes de detecció precisos i fiables, els atletes n'han abusat àmpliament i segueixen sent un objectiu clau de la investigació en la lluita contra el dopatge. Tant l'EPO com la hGH es classifiquen com a hormones peptídiques; Altres hormones peptídiques que figuren a la *Llista prohibida del 2008* inclouen corticotrofines, gonadotrofines (incloent-hi l'hormona luteïnitzant i la gonadotrofina coriònica), la insulina i els seus anàlegs i els factors de creixement-com la insulina. La secció següent se centra en dos agents dopants hormonals peptídics representatius: EPO i hGH.
