La detecció del neuropèptid Y (NPY) es basa principalment en mètodes immunològics, com ara l'assaig immunoabsorbent vinculat a l'enzim{0} (ELISA) per a l'anàlisi quantitativa i la immunohistoquímica (IHC) per a la localització de teixits.
ELISA és un mètode d'ús habitual per a la determinació quantitativa dels nivells de NPY en mostres biològiques com ara sèrum humà, plasma, homogeneïtats de teixits, lisats cel·lulars i sobrenedants de cultiu cel·lular. Normalment empra un principi d'inhibició competitiva: els anticossos monoclonals NPY es recobreixen sobre una microplaca i s'afegeixen tant l'antigen marcat amb biotina-com la mostra que conté l'antigen diana. L'antigen diana competeix amb l'antigen marcat per unir-se als anticossos. Després d'un pas de rentat, s'afegeixen avidina marcada amb HRP-i el substrat TMB per al desenvolupament del color; la intensitat del color és inversament proporcional a la concentració de NPY a la mostra. Aquest mètode ofereix una alta sensibilitat i especificitat, amb un rang de detecció típic de 24,69 pg/mL a 2000 pg/mL i un límit inferior de detecció per sota de 9,59 pg/mL.
L'IHC s'utilitza per localitzar l'expressió i la distribució de NPY dins de les seccions de teixit. Mitjançant l'ús d'anticossos específics per unir-se a NPY al teixit i emprar una reacció cromogènica per a la visualització, aquest mètode permet l'anàlisi qualitativa o semi-quantitativa de l'expressió de NPY a diferents teixits.
